El proper 8M i en el marc del dia de la DONA a les 12h a Sant Julià tindrem la inauguració de l’exposició NOMÀS amb fotografies de Laura R.Grau, un assaig fotogràfic sobre la no maternitat.

“Nomàs”: un assaig fotogràfic sobre la llibertat de decidir no ser mare
L’exposició fotogràfica Nomàs neix d’una pregunta tan íntima com universal:
“Vull ser mare?” Una qüestió que travessa, en algun moment de la vida, totes
les dones que poden o no procrear, i que sovint es formula en silenci, entre
murmuris familiars, expectatives socials i mirades que pesen més del que
semblen.
Aquest projecte és un assaig personal de la fotògrafa Laura R. Grau, que
s’apropa a la vida de cinc protagonistes que han decidit, per voluntat pròpia, no
tenir fills. Les seves veus i experiències són diverses: tres dones cisgènere,
una lesbiana i una persona no binària. Aquesta pluralitat amplia la mirada sobre
la maternitat i la no-maternitat, mostrant que la pregunta no pertany a una única
identitat ni a una sola manera d’habitar el món.

Una reflexió que ens recorda que al llarg de la historia, la maternitat també s’ha
vist tenyida de forma explícita o implícita, com a eina de control, pressió o fins i
tot violència sobre el cos i la vida de les dones.
A través d’imatges i relats subtils, Nomàs construeix un espai de pausa i
escolta per entendre una decisió que, encara avui, continua envoltada de
judicis de valor, pressió social, imaginaris col·lectius, educació i tradicions
religioses, així com del persistent “què diran”.
Lluny de simplificacions, Nomàs reflexiona sobre la maternitat com un acte que
només pot tenir sentit des de la llibertat absoluta. En paraules de Grau:
“Treballant en aquest projecte he entès que la decisió de no ser mare va més
enllà de factors visibles com a la trajectòria professional, la inestabilitat
econòmica, la manca de parella o les dificultats biològiques. Si saps escoltar
sovint trobes motius íntims, profunds i difícils de verbalitzar, que formen part de
la identitat i de la vida de cada dona”.
Amb una mirada respectuosa i sense voluntat de jutjar, l’exposició convida el
públic a acostar-se a aquests relats, a intuir allò que no sempre es diu en veu
alta i a reconèixer, potser, fragments de la pròpia història.
Nomàs no ofereix respostes tancades. Obre una porta. I deixa que cadascú
decideixi si vol travessar-la.