Els orígens: Les primeres evidències de presència humana al terme municipal de Besalú corresponen a les restes d’una petita cabana ovalada localitzada a les proximitats de Can Barraca, al nord-oest de la població actual, que estigué ocupada a finals del segon mil·lenni aC (1200 – 1100 aC). Pel que fa al nucli de Besalú, les restes més antigues que s’han documentat consisteixen en una petita estructura de combustió de la primera edat del ferro (650 – 600 aC) trobada a la Devesa, als peus del turó de Santa Maria.
L’assentament ibèric: Tot i que encara queden molts dubtes per resoldre, sí sabem que Besalú va ser un nucli de poblament ibèric estable i important ja que les excavacions realitzades des de finals del segle XX al centre històric han descobert nombroses restes ibèriques. Les més antigues són del període ibèric ple (350 – 250 aC).
El passat romà: Durant l’època romana Besalú es va convertir en un nucli urbà pròsper i dinàmic. El centre, amb els edificis més rellevants, devia estar situat al capdamunt del puig de Santa Maria, on en època medieval s’hi construí el castell dels comtes. Tanmateix, l’extensió del poblament romà devia ser similar a la que posteriorment ocupà en època comtal. Destacable és que la Via Annia passés a prop de Besalú, ja que va permetre afavorir el comerç i l’establiment de negocis i obradors a la zona, tals com el taller metal·lúrgic (s. I dC) descobert al costat de Sant Martí de Capellada.
Besalú medieval: Les terres que formaven el comtat de Besalú esdevingueren, després de la conquesta franca, al final del segle VIII, una dependència del comtat de Girona. El seu territori no adquirí plena autonomia fins que es produí la reordenació territorial portada a terme per Guifré el Pelós al final del segle IX i es convertí en un comtat independent i separat de la influència gironina.
Pels volts del l’any 1.000, a les acaballes del domini carolingi, el de Besalú era, sense cap dubte, un dels comtats catalans més importants. No era dels més amplis però tenia un territori heterogeni, que anava des de les valls de Camprodon fins a les contrades de Banyoles i Figueres. A vegades pot sorprendre tant pel que fa als seus límits com ala seva configuració: Inclou la conca alta del riu Ter, el límit sud-est s’aproxima extremament a la ciutat de Girona, el costat est parteix de sud a nord la plana de l’Empordà.
Al llarg de la seva història el Vallespir i Fenollet també en van formar part. Una clau per entendre el Besalú medieval és valorar de forma adequada el pes que tenia la població de Besalú com a lloc central d’un ampli territori que feia de nexe entre les terres planes properes al litoral, agrícoles i comercials, i les terres altes on predominava la ramaderia.
El mercat de la Vila de Besalú ja surt documentat l’any 1027, amb el pas dels anys el seu pes econòmic esdevingué molt important. Al segle XIV era encara el primer centre comercial de la Garrotxa, al qual acudien pagesos, artesans, comerciants i negociants de tota la zona.
L’aplegament de moltes persones que hi anaven a vendre i, el fet de què una part dels ingressos obtinguts els destinessin a comprar productes manufacturats a la mateixa vila feien prosperar tot tipus de comerços: drapaires, merceries, sabaters, teixidors i fusters entre altres oficis.
Els comtes independents: Miró I el jove, va ser el primer comte independent de Besalú ja que fins el 920 el comtat anava unit a Girona. A partir d’aquest moment el destí del comtat anirà més unit als comtats pirinencs. El seguiren en la dinastia comtal besaluenca Guifré II (que fou assassinat), Sunifred, Miró Bonfill (bisbe fundador de tres esglésies a Besalú), Oliba Cabreta (que expandí el territori a terres més enllà del Pirineus), Bernat I Tallaferro ( que consolidà el territori comtal heretat de Cabreta i augmentà el poder religiós: portador de la Vera Creu i promotor del Bisbat de Besalú l’any 1017), Guillem I el Gras, Guillem II el Tro, Bernat II i possiblement Bernat III (nous estudis consideren que Bernat II i Bernat III podrien haver estat la mateixa persona).
El segle XII fou un bon moment per l’Abat del Monestir de Sant Pere ja que fou el màxim representant del poder administratiu i religiós de Besalú fins l’arribada del Veguer.
La vila comtal: Bastit dalt del turó on hi ha les restes de la canònica de Santa Maria s’hi trobava el castell comtal que ja trobem documentat al segle X.
El traçat actual de la vila no respon fidelment al seu estat original però sí que possibilita a grans trets la lectura de la urbanització de l’edat mitjana amb l’existència d’importants edificis: el pont, el micvé o banys jueus, l’església del Monestir de Sant Pere, Sant Julià (antic hospital de peregrins), la Casa Cornellà, l’església de Sant Vicenç i l’edifici de la Cúria reial. Besalú deixa veure una estructura arquitectònica i urbanística força coherent amb el passat medieval.
La importància monumental de Besalú ve donada fonamentalment pel seu gran valor de conjunt, per la seva unitat, que la determina com una de les mostres més importants i singulars dels conjunts medievals de Catalunya.
